La introducción de portátiles en el aula mejora la disciplina escolar
El Periódico 09/11/09
1. Los enseñantes han de preparar mejor la lección, pero evitan tener que dictar y corregir exámenes
2. El profesorado detecta que el alumnado de ESO gana en motivación y que en clase se trabaja más
JORDI CASABELLA
BARCELONA
Seis semanas después de que los libros digitales de-sembarcarán de la mano de los ordenadores portátiles en las aulas de primero de ESO de 70 centros educativos catalanes se atisban ya los primeros efectos sobre la rutina escolar. Entre ellos sobresale una mayor motivación del alumnado, actitud que redunda en una mejora de la disciplina en clase, un aspecto particularmente apreciado por el profesorado en una etapa educativa proclive a la conflicto. Los enseñantes han comenzado también a descubrir que, tras el ingente trabajo de preparación de las clases, se liberan de tareas farragosas como la corrección de exámenes, que realizan las máquinas, lo que contribuye a aliviar la presión que soportan.
La experiencia de aprendizaje digital inaugurada al poco de iniciarse el curso abarca un universo formado por unos 6.000 estudiantes que acaban de comenzar la secundaria en 56 centros públicos y 14 concertados. Pese a que no faltan las dificultades, y que la realidad es plural, entre los enseñantes de los institutos y colegios consultados por este diario gana enteros la idea de que se hallan ante una herramienta pedagógica prometedora. Incluso entre quienes, a primera hora, se mostraron más escépticos.
CAMBIO DE CRITERIO La profesora de inglés Maribel Benito es un claro ejemplo de esos últimos. Responsable de innovación pedagógica en materia de tecnologías de la información y la comunicación en el colegio Joan XXIII de L’Hospitalet de Llobregat, confiesa que hace unos meses, cuando se le pidió su opinión, se mostró contraria a que el centro se postulase para formar parte de la avanzadilla que se está familiarizando con los portátiles y los libros digitales. Tras meterse en la epidermis de la experiencia, hoy califica como «un acierto» el haberse sumado a la iniciativa.
Benito acaba de pasar una encuesta entre el centenar de alumnos que usan ese sistema en la que siete de cada 10 aseguran que «les gustan más las clases, están más motivados y aprenden más». Uno de cada dos sostiene que con los libros digitales «les cuesta menos entender los conceptos» y el profesorado comprueba a diario que «están más atentos, centrados en las tareas, trabajan más, colaboran en mayor medida entre ellos y hay un mayor número de estudiantes que hacen los deberes».
¿No hay inconvenientes? «Preparar las clases lleva más tiempo y crea inseguridad, puesto que el profesor está acostumbrado a hacerlo de otra manera, te cambia todo», responde. Luego está la dependencia de «factores externos», «los problemas técnicos» que no puedes controlar. A diferencia de la oferta de libros de texto convencionales, todavía «hay pocos materiales entre los que escoger».
Existe una gran coincidencia entre el profesorado en que «la energía, el esfuerzo, ahora hay que ponerlo antes de entrar en el aula», resume Benito, pero en clase todo «es más fácil; has de lidiar menos con la indisciplina de los alumnos», dice. «El jefe de estudios se ha percatado de que no hay alumnos de primero de ESO castigados, expulsados al pasillo, mientras sí los hay de segundo, tercero y cuarto. Y no se trata de que los de primero sean especialmente buenos», recalca. «Si mejora tanto la motivación, todo va mejor a la fuerza», sentencia.
Ha quedado también probado que la tarea de evaluar se ha vuelto más compleja: el docente ha de fijarse en más cosas. Ocurre que la enseñanza digital capacita al estudiante para expresarse en un mayor número de lenguajes. Puede que presente un trabajo que incluya un vídeo, por ejemplo, inserte fotografías o añada un mapa conceptual, tareas todas ellas que forman parte de un tipo de competencias, las digitales, que el profesor tendrá ahora que valorar.
AHORRO En el capítulo de las compensaciones, los profesores citan el ahorro de tiempo cuando ponen los exámenes. «No hay que dictar los enunciados, se hacen los ejercicios y antes de abandonar el aula dispones de los resultados gracias a la evaluación on line», relatan. Claro que también «hay fallos técnicos» y el sistema puede colapsarse a mitad de la prueba. Queda camino por recorrer, coinciden a coro, pero la responsable de innovación pedagógica en tecnología del colegio Joan XXIII cree que el sistema educativo se halla ante «una revolución que marcará un antes y después».
" El que remarca més l’article és la motivació dels alumnes cap aquesta nova metodologia. És evident que tot lo nou desperta un interès i una motivació de conèixer com funcionarà, però hem de tenir en compte que quan els alumnes s’adaptin aquesta manera nova de treballar aquesta motivació pot ser que disminueixi. Igual que quan per primera vegada es van instaurar els llibres de text va motivar als alumnes, doncs aquest canvi també. Així, penso que per mantenir aquesta motivació de l’alumne s’ha de fer mitjançant l’aprenentatge significatiu i utilitzant recursos que siguin atractius.
També, esmenta que el problema d’aquestes noves metodologies són els errors tècnics i els errors del sistema. No estic d’acord amb això perquè les noves tecnologies només han de ser una eina per ajudar en els processos d’ensenyament – aprenentatge i per tant, el docent ha de seguir fent servint metodologies i tècniques que actualment saben que són útils, és a dir, mai ha de deixar de banda la pissarra, el llapis ni el paper. Així, el docent pot portar la classe preparada però si la tecnologia falla ha de tenir coses que treballar amb els alumnes.
Finalment, l’article de que aquest canvi de metodologia suposa un treball dels docents darrera, penso que aquest treball és igual que abans, poder si que tenien abans més coses recopilades que treballar, però amb el temps també tindran materials suficients preparats. I a més, a partir d’ara les editorials treballaran més per la digitalització dels llibres i amb poc temps hi hauran materials didàctics per escollir."
" El que remarca més l’article és la motivació dels alumnes cap aquesta nova metodologia. És evident que tot lo nou desperta un interès i una motivació de conèixer com funcionarà, però hem de tenir en compte que quan els alumnes s’adaptin aquesta manera nova de treballar aquesta motivació pot ser que disminueixi. Igual que quan per primera vegada es van instaurar els llibres de text va motivar als alumnes, doncs aquest canvi també. Així, penso que per mantenir aquesta motivació de l’alumne s’ha de fer mitjançant l’aprenentatge significatiu i utilitzant recursos que siguin atractius.
També, esmenta que el problema d’aquestes noves metodologies són els errors tècnics i els errors del sistema. No estic d’acord amb això perquè les noves tecnologies només han de ser una eina per ajudar en els processos d’ensenyament – aprenentatge i per tant, el docent ha de seguir fent servint metodologies i tècniques que actualment saben que són útils, és a dir, mai ha de deixar de banda la pissarra, el llapis ni el paper. Així, el docent pot portar la classe preparada però si la tecnologia falla ha de tenir coses que treballar amb els alumnes.
Finalment, l’article de que aquest canvi de metodologia suposa un treball dels docents darrera, penso que aquest treball és igual que abans, poder si que tenien abans més coses recopilades que treballar, però amb el temps també tindran materials suficients preparats. I a més, a partir d’ara les editorials treballaran més per la digitalització dels llibres i amb poc temps hi hauran materials didàctics per escollir."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada